Hola a tots.
Reprodueixo el discurs que he llegit a l'entrega de premis ARC-Catarsi. Crec que cal dir que quan he arribat al darrer terç no sé què he dit exactament, he deixat de llegir i he dit el que m'ha sortit de l'ànima - en la mateixa línia del que volia dir, però amb paraules diferents.
Per parlar de Catarsi, primer hem de parlar de les Ter-Cat, les Tertúlies
Catalanes de Ciència Ficció, Fantasia i Terror.
Les Ter-Cat són la progènie de l'Eloi Puig (saluda, Eloi!), la seva
intenció en crear-les era exportar el model de les Terba, ja
difuntes avui en dia, més enllà de l'àmbit territorial de
Barcelona; perquè, per què tot ha de passar a Barcelona?
Així, després de rumiar-s'ho molt, el 2.007, l'Eloi es va arremangar les
mànigues i va fer tot el possible perquè aquestes tertúlies
itinerants fossin una realitat, i aquell mateix novembre va veure la
llum la primera de totes elles, a Vilafranca del Penedès.
I avui, gairebé cinc anys després, ja en portem vint-i-tres: la
d'avui és la vint-i-tresena, després de recórrer mitja Catalunya i
part del País Valencià.
Molts de vosaltres ja sabeu què són les Ter-Cat, ja heu estat en moltes.
O només en alguna, és igual. Però d'altres sou de l'ARC, i potser
us esteu preguntant amb quins bitxus rarus
us heu barrejat avui. Doncs bé, no patiu, no som éssers
cibernètics, ni llencem boles de foc, ni alcem morts vivents -tot i
que a alguns ens agradaria-. No, les Ter-Cat són una plataforma on
la gent a qui ens agraden els gèneres fantàstics -ciència-ficció,
fantasia, terror- ens reunim cada dos o tres mesos en una població
diferent dels Països Catalans per tal no només de passar-nos un
dinar i una tarda parlant d'aquestes coses que fan que la gent ens
tracti de frikis -i orgullosos de ser-ho-, sinó que també,
l'objectiu de les Ter-Cat és acostar-nos a la gent com nosaltres que
viu fora de Barnacity, acostar el gènere al seu amant,
independentment d'on el puguem trobar. Així que si a algú de
vosaltres li va el masoquisme i té ganes de passar una tarda
envoltat de bitxus rarus com nosaltres, ja ho sap: només ens ha de trobar un lloc on fer un
bon àpat i una bona sobretaula i amb molt de gust anirem a fer mal
allà on ens digui.
Però les Ter-Cat no són només un entorn on passar una bona estona
envoltat de frikis, sinó que també tenim el cul inquiet i ens
agrada fer coses. Les Ter-Cat són una plataforma per fusionar
cervells, posar-los en una coctelera i sacsejar ben fort -agitats, no
remenats-, per tal de dissenyar plans mestres que ens permetin
difondre els gèneres fantàstics i posar-los allà on els pertoca: a
primera fila.
Un d'aquests plans mestres és el que hi ha al darrera del Premi
Ictineu, al qual us convidem a tots a participar. No m'estendré
gaire parlant d'ell, només us diré que és el premi més popular
que hi ha per al gènere en català, i només premia els millors. Per
això el vaig rebre jo en l'edició passada.
I un altre pla mestre és el que governa la revista Catarsi. Catarsi és
l'hereva de MiasMa, una revista també de gènere que es publicava
des de Manresa que va veure la llum per darrera vegada en la nostra
llengua l'abril del 2.008. En una conversa entre l'Eloi i jo vam dir
que no podia ser que el català es quedés orfe d'aquesta manera,
així que el vuit de desembre d'aquell mateix 2.008 ens reuníem els
membres fundadors de Catarsi -en ordre alfabètic: Pep Burillo,
menut, Miguel Ángel Miguel, Eloi Puig, Carles Quintana i Sergi
Viciana- i definíem les línies mestres de la revista, més o menys
semestral, i de la qual avui en presentem els números set i vuit.
Avui us presentem el resultat de la primera col·laboració entre Catarsi
i l'Associació de Relataires en Català, un pas més dels plans
mestres de la Ter-Cat per assimilar les terres catalanoparlants:
després d'un any molt intens que ens ha conduït a la jornada que
comencem avui i al premi que ens ha presentat la Sílvia, el millor
del millor ha quedat imprès en els números set i vuit de la revista
que presentem avui. Dotze il·lustracions, sis d'elles les millors
que ens heu presentat tots vosaltres, les altres sis són de mestres
que ens acompanyen habitualment; i dotze relats d'aquells per
sucar-hi els dits, entre molts altres expedients X ens resolen
misteris de llacs impossibles, ens parlen de gegants de llegenda, ens
expliquen en què somnien els déus i ens parlen de l'origen d'una
festa coneguda per tots: el dia dels avis. Totes dues revistes amb
portades d'Antoni Garcés, gran mestre conegut per les portades de la
col·lecció Ciencia-ficción
de l'editorial Ultramar. Dues revistes apocalíptiques que seran el
preludi de la fi del món previst per aquest 2.012.
I parlant d'apocalipsis, avui us he de donar una mala notícia: Catarsi
és deficitària, molt deficitària. Tan deficitària que ens estem
qüestionant la seva continuïtat. Ens sap molt greu dir-ho, però és
així. Ens estem plantejant mètodes per mantenir-la viva: pujar el
preu, cosa que creiem que encara el faria anar més malament; el
micromecenatge, tot sembla apuntar a aquesta direcció. Una altra
possibilitat seria que molta gent es subscrigués. Parleu-ne amb els
vostres amic! Les teniu aquí dalt perquè les compreu quan acabi
l'acte. Ja portem ja diverses revistes que hem de posar els diners de
la nostra butxaca per poder-la imprimir, i no recuperem el que hem
invertit. Tenir força subscriptors o micromecenes ens permetria
pagar les despeses; no ens cal, no volem fer negoci. Només volem que
Catarsi no desaparegui.
Però no vull acabar amb aquesta apocalipsis, perquè sé que gràcies a
vosaltres ens en sortirem. Vull acabar fent una crida: Catarsi no
funciona només perquè nosaltres hi treballem, sinó perquè la fem
entre tots. Volem rebre els vostres relats, entre vosaltres hi ha
molts escriptors molt bons, i les dues Catarsi que presentem avui ho
demostren. Estem oberts a que col·laboreu: els relats que es
publiquen s'escullen entre tots, no en un claustre hermètic de Sith
encaputxats, així que com més siguem, farem la tria millor; calen
traductors, ja que ens arriben molts relats en anglès -més que no
pas en català, no us fa vergonya, escriptors? Animeu-vos!-; calen
il·lustradors que ens meravellin amb el seu art; volem articulistes
que ens ampliïn els coneixements frikis amb la seva saviesa.
Gent, fem una Catarsi millor entre tots!
